10 de novembre
Avui anirem de Luang Prabang a Nong Khiao, un bonic poble situat a banda i banda d'un pont que travessa el riu Nam O, i envoltat de muntanyes de pedra calcària, un paisatge màgic. La regió dels entorns de Nong Khiao és una àrea que ofereix preciosos paisatges de muntanyes calcàries, senders de muntanya i nombrosos pobles de grups ètnics minoritaris, sempre prop del bell riu Nam U.
Pel camí, observem les inversions xineses a la zona i, sobretot, com estan canviant el paisatge. Fa escassos anys es podia fer tot el trajecte que seguim avui en vaixell. Ara és impossible perquè els xinesos estan construint dues preses i, també, la carretera que resseguim. Comencem a pensar en el bé del progrés (ja que abans els pobles de l'entorn estaven més aïllats i només es podien comunicar pel riu) i en tot allò que es perd (la manera de viure ancestral). En definitiva, les contradiccions ens fan pensar i discutir i veure que el progrés acostuma a menjar-s'ho tot i a donar de menjar sobretot als que en fan negoci.
Després de dinar al complex on ens estem*** i admirar l'espai, el Nam O i les diàfanes cabanyes on dormirem, ens disposem a pujar al turó Pha Daeng, prenent un camí que surt des de la mateixa població de Nong Khiao. La pujada sol fer-se en una hora i mitja (i una mica menys per la baixada), i requereix grimpar una mica en alguns trams amb l’ajuda de baranes de bambú i cordes, però l'esforç té la recompensa d'un paisatge realment enlluernador. 
A la nit anem a sopar al restaurant de l'hotel del costat. Hi mengem força bé.
11 de novembre
Després d’esmorzar ens desplacem en una barca tradicional de cual larga per navegar corrent amunt pel riu Nam U, en un dels seus trams més bonics, envoltat de muntanyes calcàries. És un trajecte relaxant que ofereix boniques vistes sobre el paisatge muntanyós i permet entreveure la vida dels habitants dels poblets del costat del riu.
Comença l'aventura ja abans d'embarcar, ja que hi ha una gent que té problemes per pesar un peix enorme que han pescat, l'ajuda del nostre amic Ferran es fa imprescindible per tal d'assolir la fita.
Parem per visitar un poblet de l’ètnia Khmu, Ban Sop Jaeng, i aprendre sobre la seva vida tradicional i cultura. La passejada entre els camps d'arròs resulta inoblidable. El paisatge majestuós ens acompanya tota l'estona i descobrim com és viure i treballar al voltant dels camps d'arròs.
De tornada us aturareu al poble de Muang Ngoi Neua per a dinar i passejar per aquest poble, que podria ser un bon punt de partida per visitar la zona, ja que està molt ben preparat per al turisme, tot i conservar el seu caràcter autèntic.
A la tarda seguireu riu avall fins al poble de Ban Sop Khong, també de l’ètnia Khmu, i després de visitar el poble fareu una caminada fins al salt d’aigua de Tad Mok.
Tornada fins a Nong Khiao en un darrer i breu trajecte en barca.
12 de novembre
Després d’esmorzar, trasllat per carretera en direcció a Udomsai, principal encreuament de carreteres del nord de Laos.
El nostre destí final és el Nam Kat Yorla Pa Resort al costat de l’Àrea Natural Protegida de Nam Kat Yorla Pa, una magnífica oportunitat per seguir coneixent la naturalesa de Laos i al mateix temps relaxar-se en un magnífic eco-resort que gaudeix de totes les comoditats per reposar forces després dels dies de trekking, i és també un perfecte campament base per explorar la zona i fer actvitats diverses.
El resort ens agrada, i tant que ens agrada! Tot i que al principi ens sembla una mica massa turístic, és fàcil deixar-se portar i descobrir que s'hi està molt bé! Al·lucinem en l'enclavament de les habitacions, al costat d'un riuet que es veu des del llit. Passegem entre els plataners i els bambús enormes per les passarel·les que porten a la piscina i la recepció. Ens falta temps per agafar les bicicletes free i fer un passeget que acabem de seguida.
Ens falta temps per fer un bany a la piscina envoltats de verd i de natura i demanar uns coctails que van coming, coming mentre uns es fan massatges i altres es relaxen.
El sopar al restaurant està deliciós.
13 de novembre
És el nostre dia de descans. Encara no hem fet cap trekking, però avui toca descans i agafar forces per als trekkings que arribaran.
Tot i així, el Joan s'interessa per una de les activitats que ofereix el resort. En fi, acabem tots cinc tirant-nos per les tirolines** més llargues i boniques del món. Potser és una exageració, però sí que deuen ser unes de les més impressionants, perquè estan situades a un lloc natural d'una vegetació espectacular, exòtica, amb riuets, cascades, etc. A més, tenen una alçada considerable i són bastant llargues, cosa que fa estar pendent de frenar o no frenar al final de cada recorregut. Aquesta era la qüestió, frenar o deixar-se anar. Això sense comptar amb els ponts que calia travessar.
Aquest, doncs, va ser el nostre dia de descans. Un dels més intensos del viatge. Finalment, cansats i satisfets, ens vam dedicar a les activitat pròpies del resort: massatges, coctails i sopars.
14 de novembre
Trasllat per carretera fins a la població de Luang Namtha, un excel·lent campament base per explorar el parc nacional de Nam Ha, la seva naturalesa exuberant i els poblets de nombrosos grups ètnics minoritaris que habiten a la zona.
Després d'instal·lar-nos a un dels hotels més bonics de la ciutat, ens arribem en una passejada a l'estupa que corona la població. Descobrim una ciutat de funcionaris, on abunden els cotxes de luxe i la construcció de grans mansions, encara que de gust dubtós.
Aquí també es nota la influència xinesa, ja que la frontera està molt a prop i són molt els xinesos que hi fan negoci.
Un d'aquests negocis és el cautxú, ens entretenim a observar l'extracció del material dels arbres. Però l'endemà ens diuen que els amos de l'explotació és una empresa xinesa, que va incentivar el cultiu d'aquests arbres donant bons sous i guanys als laosians els primers anys, però que, una vegada iniciat el cultiu i quan ja no hi havia possibilitat de tornar enrere, ja no paguen tant bé als seus treballadors i, a més, tenen el monopoli del negoci, per tant són els únics compradors del cautxú i poden pagar el que vulguin.
Passegem pel mercat nocturn, que resulta ser molt petit comparat amb els que hem vist i només té menjar, no té altres productes. Així que sopem al restaurant de l'hotel, demà ens espera el primer trekking.
15 de novembre
Trekking de dos dies al Parc Nacional de Nam Ha, una de les zones de trekking més populars de Laos, tot i que l’afluència de viatgers és escassa, com a la majoria d’indrets del país. Aquí es concentren pobles d’ètnies com els Khmu (descendents dels pobladors més antics de la zona) els Lanten (d’ascendència xinesa, les dones d’aquesta ètnia duen les celles completament depilades) o els Tai Lu.
Es presenta el nostre guia del trekking, el Shai i anem al mercat a buscar el menjar que després menjarem a la muntanya. El mercat és espectacular.
 |
| Afegeix la llegenda |
Comencem la caminada. Passem per un paisatge força variat que va des del bosc monsònic primari, boscos de bambú, zones de bosc jove degut a les pràctiques agrícoles de tala i crema, petits camps de cultiu de muntanya o a la vora del riu.
Pel camí ens quedem perplexos de veure que tot el que ens envolta a la selva té una utilitat: o es menja, o és un medicament, o serveix com a eina per caçar o per cuinar. El guia no para d'indicar-nos llavors, escorça d'alguns arbres, fulles i ens les fa provar i ens explica perquè serveixen. Això sense comptar els animals, que s'amaguen al nostre pas, però que també compten a l'hora de l'àpat. Estem en un parc natural, i ens diu que això significa que no poden talar** els arbres, però sí viure de la selva, també significa que els pobles poden seguir-hi vivint, si algú vol deixar de viure al parc, pot marxar, però ningú pot anar-hi a viure.
Ell i el seu ajudant ens preparen un dinar exquisit, potser el millor del viatge, només amb els estris que els ofereix la natura, com el bambú, que fa de cassola, i la fulla de plàtan, que fa de plat i de cullera.
Seguim el camí. Hi ha un moment en què l'itinerari es converteix en espectacular, quan passem per una zona amb un riu i una vegetació frondosa, d'un verd intens.
Finalment arribem al poble. El primer que veiem és l'escola, un edifici gran de pedra, que desentona una mica amb la resta de cases. Tafanegem una mica per allà, el Shai ha estudiat per professor i ens ha explicat la situació de l'educació al país. Després de consultar a quina casa ens toca dormir d'acord amb la gent del poble, ens instal·lem a la nostra caseta d'aquesta nit.
Com que estem suats i no tenim dutxa, ens banyem al riu Nam Ha.
Passem el vespre al poble, sopant amb la família que ens acull, cantant cançons amb els nens i parlant amb l'adolescent més políglot** del grup.
Després ens criden per assistir als balls que les noies s'han preparat per oferir com a espectacle als forasters que els visiten.
16 de novembre
Quan ens aixequem a primera hora del camí, el poble ja està en funcionament i ens esperen tot cuinant i preparant-nos aigua per a un cafè. Després de netejar-nos cadascú com pot, esmorzem amb la família una bona truita que ens donarà força per a la caminada d'avui.
Abans de marxar les dones del poble ens fan una demostració de com espallufar *** l'arròs i els homes de com caçar animals. Després de practicar una mica, marxem del poble. Ens acompanya una guia del poble, que ve amb el seu fill petit i un gos que la segueix. La veritat és que la noia no compleix gaire amb la seva feina de portadora del menjar, perquè quan el nen es cansa l'ha d'agafar a coll i hem de portar nosaltres el menjar. El Shai ens anuncia que aquesta noia ens deixa a mig camí, també perquè nosaltres hem decidit dinar més endavant i no parar tan aviat. Abans, però, ens explica la seva història:
El camí que recorrem avui no està tan ben cuidat com el del dia anterior. Hi ha una diferència: el poble on hem dormit no té accés a la carretera, per tant, la gent cuida el camí d'arribada al poble. En canvi, on ens dirigim ara sí que té carretera, i per això mateix, no els cal tenir tanta cura del camí.
En comptes de dinar pel camí, allarguem el matí fins que arribem a un poble i allà, en un petit i modest bar a peu de carretera el guia acaba de cuinar el que portàvem per menjar. Una munió de nens ens miren, pensem que encuriosits. Quan acabem de menjar i els donem el que queda es tornen bojos per menjar-ho i van corrents a buscar-se una cadira i improvisen una taula i mengen amb delectança. Ens quedem una mica parats.
A la tarda tornem a Luang Namtha, les habitacions de la nit anterior, que ara ens semblen palaus i descansem.
17 de novembre
Després d’esmorzar, fareu un trajecte d’uns 180 km (3,5 hores) fins a la frontera tailandesa de Huai Sai. Els tràmits per entrar a Tailàndia són senzills, i a més no cal cap visat per visitar el país, tan sols cal que us estampin el passaport amb la sortida de Laos, creuar en bus el pont sobre el riu Mekong, i que us estampin el passaport amb l’entrada a Tailàndia, més enllà d’omplir el formulari d’immigració tailandesa.
Allà ens està esperant el vehicle per dur-vos fins a la ciutat tailandesa de Chiang Rai. Aquesta és la regió coneguda com el Triangle d'Or, prop del lloc on es troben les fronteres de Laos, Tailàndia i Myanmar, una regió que fins fa unes poques dècades era el principal centre mundial de producció d'opi.