Luang Prabang s'estén a partir del seu centre històric, situat en una petita península que es forma a la confluència del riu Mekong amb un dels seus principals afluents, el riu Nam Khan. Aquesta estreta península, de menys d'un quilòmetre de llarg i poc més de dos-cents cinquanta metres d'ample, té
7 de novembre
Arribem a Luang Pragang i ens instal·lem a l'hotel que té de tot: un jardí preciós amb nenúfars**, restaurant i piscina i unes habitacions grandioses.
No tardem a sortir cap al centre, situat a uns 10 minuts a peu. Allà ens introduïm a la vida de la ciutat de la mà del mercat de nit. Comencem les compres a Laos, l'endemà al matí començarem l'itinerari en un carrer adjacent on ara no hi ha absolutament res i on cada matí s'instal·la el mercat de menjar de la ciutat. D'aquesta manera els carrers es transformen segons l'hora del dia.
8 de novembre
Comencem el dia visitant el Mercat del matí, un petit mercat de productes frescos de menjar amb molt d'encant que cada matí es munta en un cèntric carrer de vianants, un molt bon lloc per passejar i veure l'ambient i els productes locals. Ens sorprenen les formes i els colors que configuren aquest espectacle, sovint hi trobem productes inimaginables als nostres mercats.
Després visitem el Museu Nacional, que va ser la residència de l'últim rei de Luang Prabang, de dimensions més aviat reduïdes i molt interessant ja que permet contemplar les pertinences i estances de la antiga reialesa, des de la sala del tron fins al dormitori o el menjador del rei, així com molts objectes de l'art i la cultura de Laos.
I també el monestir Vat Siang Thong, considerat per molts el temple més bonic de tot el país, on es guarden les carrosses fúnebres de l'antiga família reial.
Després des del Palau Reial, iniciem la pujada al cim Poushi, que constitueix un bon punt per admirar les vistes de la ciutat amb la confluència dels dos rius. De baixada descobrim un temple a l'aire lliure, amb representacions de Buda i de la deessa de la terra.
A l'hora de dinar ens situem al barri més afrancesat al costat del riu Mekong, des d'allà podem atravessar un dels escassos ponts de fusta que uneixen les dues ribes i dinar en dels tranquils bars que ofereixen vistes del riu.
Després visitem el Museu Etnològic, un petit i modern museu excel·lent per fer-se una idea de l'enorme diversitat ètnica del país, i conèixer alguns dels grups ètnics amb què entrarem en contacte durant el viatge.
Per acabar la visita cultural de la ciutat, anem al monestir Vat Visun, que conté una enorme estàtua de Buda i una curiosa estupa en forma de síndria, el That Mak Mo.
Després d'un descans, avui tocarà sopar a les paradetes del carrer, a la gran plaça que serveix d'entrada al mercat de nit.
9 de novembre
A trenc d'alba, comprovem que Luang Prabang és una ciutat sagrada per als budistes, anem al carrer principal de la ciutat, que voreja el Mekong i presenciem la cerimònia budista del tak bat, que té lloc cada dia als carrers properes als monestirs. Els fidels esperen pacientment asseguts a la vorera per lliurar les seves ofrenes als monjos, que recorren els carrers en fila descalços, amb els seus bols d'ofrenes i les seves robes de color safrà. El que veiem en aquest carrer, sobretot, són turistes que tafanegen i monjos que saben que són observats. És veritat que alguns dels turistes són budistes i mostren un gran respecte pel ritual, però també és veritat que només sortir a qualsevol carrer de la ciutat a aquella hora es pot observar com la gent espera als monjos, agenollats a terra i amb l'ofrena culinària preparada, esperen els monjos que passen caminant i recullen les donacions, simplement.
Després d'esmorzar, agafem una barca que ens porta en un tranquil passeig fins les coves de Pak U, enfilades a la roca sobre el gran riu. La cova de Tham Ting disposa de llum natural i està plena d'estàtues de Buda de totes les mides, i històricament es va usar per amagar les riqueses de Luang Prabang en temps de guerra i saquejos.
De tornada, ens aturem al poblet de Ban Sanghai, famós a la regió pel seu aiguardent d'arròs (laolao). Allà coneixem el seu procés d'elaboració i tastem i comprem, és clar, algunes de les seves varietats. També comprem més artesania i ens fem fotos a la plaça monumental del petit i modest poble.
A Luang Prabang dinem en un restaurant també a tocar del riu. Allà comprovem que no és bona idea demanar tots els mateix plat d'arròs fregit amb gambes, perquè de gambes no n'hi ha per a cinc persones i les han d'anar a comprar, cosa que endarrereix el ritme de les nostres visites. Ara ja ho sabem, contràriament al que es pot pensar, no és bona idea demanar tots el mateix per anar més ràpid.
I és que a la tarda ens espera una bona excursió a les espectaculars cascades de Kwang, que necessita claror per ser aprofitada. Quan arribem la gent ja comença a marxar, però això és ideal per a nosaltres perquè sospitem que són molt turístiques i estarien plenes de gent. A l'hora que hi anem, ens hi podem banyar gaire bé sols.
Serà la primera banyada en una cascada d'unes quantes durant tot el viatge.
Aquesta nit sopem a un restaurant del carrer més pijo de Luang Prabang. L'oferta és variada, al matí ens havíem enamorat del restaurant Les tres nagas***, però una vegada allà el trobem massa formal, així que canviem i acabem menjant un menú boníssim i amb bona relació qualitat-preu, però el menú té 7 plats i quedem ben tips.